L’evolució dels primats

 

L’evolució dels primats

 

Els primats actuals es divideixen en dos grans grups: platirins i catarrins.

 

 

 

27/04/2009

 

Els lèmurs de Madagascar són representants d’un grup d’espècies que va aparèixer fa més de cinquanta milions d’anys: els prosimis, que són els primats més antics. A partir d’espècies semblants a aquests lèmurs, doncs, s’haurien originat tots els altres primats, incloses les més de dues-centes trenta espècies que encara viuen actualment. Tots comparteixen alguns trets bàsics: la visió frontal, les extremitats acabades amb mans i un cervell molt gran.

 

Platirins

 

Prosimis apart, els primats actuals es divideixen en dos grans grups. Els originaris d’Amèrica pertanyen al grup dels platirins. Tots són micos de mida petita que tenen en comú els seus costums arborícoles i la cua llarga i prènsil, que actua com una cinquena extremitat a l’hora de desplaçar-se pels arbres. En algun moment, els avantpassats d’aquests micos van arribar a les Amèriques i, a partir d’aquí, l’evolució es va encarregar de modelar-los com un grup a part.

 

Papio ursinus, catarrí.

 

 

La resta dels primats actuals, és a dir, els originaris d’Àfrica i Àsia, pertanyen al grup dels catarrins. Alguns són terrestres, molts són escuats, i cap ni un d’aquests primats té cua prènsil com els micos americans. A partir d’aquest grup, al període Miocè, l’arbre genealògic d’aquesta gran família es va anar obrint en grans branques, fins que va donar els primats antropoides, entre els quals hi ha l’home, que, mirat d’aquesta manera, no és més que un primat catarrí.

 

Tot adaptant-se a les noves condicions, els primats antropoides es van anar separant en diversos grups. Els gibons van ser els primers d’abandonar el tronc principal de la línia evolutiva, adaptant-se a una vida totalment arborícola. Després ho van fer els orangutans i, més tard, també els goril·les i els ximpanzés, per aquest ordre.

 

El tronc evolutiu dels homínids, que va portar a l’home actual, es va separar dels altres simis fa com a mínim cinc milions d’anys. Ara per ara, Australopithecus afarensis és l’espècie més antiga que es pot considerar avantpassada directe de l’home.

 

Lucy (Australopithecus afarensis)

 

El seu representant més conegut és la "Lucy", una femella que va viure fa tres milions d’anys. Feia metre vint d’alçada i havia fet el primer gran pas de la història de la humanitat: caminar dreta. La "Lucy" té una sala per ella sola al museu de Ciències Naturals d’Addis Abeba, a Etiòpia. Se la mereix. És l’avantpassat més antic i més famós de tot el gènere humà.

 

 

 

 

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Zoologia. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s