Protecció de lloros amenaçats

 

04/05/2006

Protecció de lloros amenaçats

 

Actualment hi ha catalogades tres-centes trenta-dues espècies d’ocells que pertanyen a la família de les psitàcides, és a dir, la família que inclou els lloros, les cotorres, els guacamais i tots els seus parents

 

Guacamai golablau ( Ara glaucogularis)

 
Gairebé la meitat d’aquests ocells pertanyen al grup dels lloros neotropicals, que inclou les espècies de mida més gran: els guacamais. El lloro més gran de tots i també un dels més amenaçats és el guacamai jacint, una espècie pròpia de boscos esclarissats del Brasil que els especialistes consideren vulnerable, ja que la població lliure no supera els tres mil ocells.

Aquesta i altres espècies són criades en captivitat per la Fundació Loro Parque de Tenerife, que acull la col·lecció de psitàcides més gran del món. El guacamai golablau, del qual hi ha menys de cent exemplars vivint en llibertat al nord de Bolívia, és una de les espècies que més bé crien en captivitat. Al Loro Parque n’hi ha més que a la natura: uns cent-vint-i-cinc exemplars criats en gàbia esperen la possibilitat de ser reintroduïts al seu medi natural.

Rafael Zamora, biòleg fundació Loro Parque:


"Tenerlas en cautividad tiene el sentido de que las podemos estudiar mejor y conocer más de su biología. Si sabemos cómo son, cómo se comportan, qué hacen, cómo crían, es como realmente se les puede ayudar. Y actuar como reserva, diríamos como banco genético para un futuro, es, sin ninguna duda, uno de los papeles fundamentales, porque gracias a esto tendremos de donde sacar material en el momento que nos haga falta".

La cria en captivitat inclou moltes vegades péixer els pollets a mà per assegurar l’èxit de la reproducció. Els lloros alimenten els pollets amb menjar mig paït que els adults vomiten directament a dins el bec dels seus fills. En captivitat, el menjar artificial es posa dins d’una xeringa i s’injecta pràcticament a dins la boca de les cries. Amb una mica de pràctica, atipar pollets de psitàcides és una feina ràpida i agraïda, però cada espècie té les seves preferències i cal molta experiència per donar el menjar més adequat en la mesura justa per cada ocell, en funció de l’espècie i l’edat del pollet.

La Fundació Loro Parque manté actualment uns tres mil cinc-cents lloros en captivitat, que pertanyen a més de tres-centes espècies i subespècies diferents. En alguns casos, la fundació combina la cria dels lloros "in situ" amb la protecció del seu hàbitat natural de cara a possibles reintroduccions. La reproducció del guacamai de Spix, actualment extingit a la natura i símbol de la fundació, és la fita més important, i no és l’única, ni de bon tros. El problema ara és trobar hàbitats en bon estat per alliberar els ocells procedents de la cria en captivitat.

Loro Parque

 
 
 
 

Esta entrada fue publicada en Ornitologia. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s