L’alosa becuda, l’ocell més escàs del país (Chersophilus duponti)

 

23/05/2006

L’alosa becuda, l’ocell més escàs del país

 

Aquesta és l’alosa becuda, un dels ocells més emblemàtics de les zones estepàries i també un dels ocells més escassos del país.

 

 
                
 
La seva àrea de distribució mundial s’estén només per la península Ibèrica i el nord d’Àfrica, des del Marroc fins a Egipte, passant per Algèria, Líbia i Tunísia. És un ocell de terra seca, adaptat a la calor i als deserts més àrids on la vegetació eixarreïda pel sol i la sequera amb prou feines gosa aixecar el cap. Fa només quatre o cinc anys, la població total de Catalunya s’estimava en deu o quinze parelles, instal·lades bàsicament a la timoneda d’Alfés, un dels reductes més valuosos dels secans de les planes de Lleida.

L’alosa becuda és un ocell molt matiner, i, fins no fa gaire, la sortida del sol a Alfés anava acompanyada del seu cant monòton, que recorda una frontissa que grinyola quan no tanca gaire bé. La farigola, l’esparbonella i l’herba fam, amb alguna argelaga dispersa, són la base del paisatge d’aquest indret. Aquí compartia l’hàbitat amb altres ocells de la mateixa família dels alàudids, com ara la cogullada vulgar, la cogullada fosca, la terrerola vulgar i la calàndria, a part d’altres ocells esteparis com el torlit i la ganga.

Fa dos anys, els tècnics del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya que porten a terme el seguiment encara tenien controlades unes cinc parelles d’aquests ocells. L’any passat vam passar de cinc a una i, aquest any, per primera vegada, no ha aparegut ni un sol mascle cantant. Això no vol dir, en termes estrictes, que hàgim perdut l’espècie definitivament. Però sí que demostra que l’alosa becuda podria ser perfectament l’ocell més escàs del país.

La població d’alosa becuda de la timoneda d’Alfés és el nucli més oriental de l’àrea de distribució de l’espècie a la península, i està situada a uns cinquanta quilòmetres de distància de la població més propera, a l’Aragó, on justament l’espècie encara és relativament abundant. A la zona del Planerón, prop de Belchite, a la província de Saragossa, l’alosa becuda és l’estrella d’una zona de reserva de la SEO, la Societat Espanyola d’Ornitologia. Aquest any, justament, l’alosa becuda ha estat declarada "ocell de l’any", atenent a la davallada de les poblacions que té arreu de la seva àrea de distribució, més que res a causa de la destrucció de l’hàbitat on viu. A Catalunya potser és massa tard. Podria ser que la declaració hagués arribat l’any just de la seva extinció.

Alosa becuda
Nom científic: Chersophilus duponti

 

 

Esta entrada fue publicada en Ornitologia. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s