Els cinc peixos més amenaçats del país

 

10/09/2007

Els cinc peixos més amenaçats del país

 

Els cinc peixos més escassos de Catalunya són també els més menuts.

 

 
Totes cinc espècies tenen en comú que són estrictament protegides per la llei, encara que aquest fet no assegura al cent per cent la conservació.
 
El fartet és un peix típic de llacunes litorals que comparteix sovint el seu hàbitat amb el samaruc, un altre amenaçat d’extinció a causa de la desaparició dels ambients on viu.
 
L’espinós, potser el més escàs de tots, és l’única espècie del país que construeix un autèntic niu per tenir cura dels ous i els alevins.

El cavilat és un altra dels cinc principals, una espècie de distribució europea que, a tot Catalunya, només viu a la Vall d’Aran. Està amenaçat per la contaminació i la canalització dels rius, la destrucció dels marges i els fons, les captacions hidràuliques abusives i les preses que no el deixen remuntar i n’aïllen les poblacions.

 
La rabosa de riu hi té una retirada. També cria enganxant els ous a les pedres del fons, però viu al curs baix dels rius i no està tan localitzada. Al centre piscícola del delta de l’Ebre la crien en captivitat des de fa temps, juntament amb els espinosos, els fartets i els samarucs. Aquí, les raboses utilitzen tubs de PVC per a enganxar els ous al seu interior. Ara bé, una vegada aconseguida la posta, fer créixer els alevins és tota una altra història.

Josep Maria Queral, Centre piscícola PN delta de l’Ebre:


"La principal dificultat amb què ens trobem és l’alimentació en la fase larvària d’aquests peixos que criem, tant l’espinós, la raboseta com el samaruc, i és que durant aquest període s’alimenten de uns microcrustacis que només es troben a la natura, però en una densitat molt baixa, i que aquí els criem en captivitat. Són els rotífers, l’artèmia o els copèpodes, uns crustacis molt menudets. Una vegada passa aquest període i els animals ja poden alimentar-se amb altres aliments, liofilitzats, pinsos i altres aliments".

La producció pròpia de microorganismes assegura l’alimentació de les cries, i d’aquesta manera, cada any unes quantes dotzenes de raboses nascudes en captivitat poden ser alliberades per reforçar les poblacions naturals. Primer posen a cada una marcadors subcutanis especials per poder-les identificar més endavant. El canal de Tivenys és un dels punts escollits per reforçar les magres poblacions naturals d’un dels peixos més desconeguts.

 
 
 
Fartet Lebias ibera
 
 
 
 
Samaruc Valencia hispanica
 
 
 
Espinós Gasterosteus aculeatus
 
 
 
Cavilat Cottus gobio
 
 
 
Rabosa de riu Salaria fluviatilis
 
 
 
 
 
Esta entrada fue publicada en Especies en peligro. Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s